
L’any 2009, en una Diada de la Natació Catalana celebrada a l’Hotel Plaza de Barcelona, el periodista Sergi Mas va fer de mestre de cerimònies. Durant el sopar de l’acte, li va proposar a en Dani Pajuelo fer el mateix que ell estava elaborant amb el futbol: un Anuari que recollís les fotos i dades dels equips catalans. Era una idea il·lusionant però que requeria de diverses passes prèvies a realitzar. Així començava el naixement de l’Anuari del waterpolo català.
El primer consell d’en Sergi Mas era aconseguir el suport de les institucions esportives catalanes. Sense elles, el projecte seria gairebé inviable. Una reunió a la UFEC va desencallar tot el procés. En només mitja hora d’explicació del projecte, en Jordi Sans va demanar unes hores per parlar amb el llavors president de l’organització, en David Moner. Si acceptava la proposta, l’Anuari del waterpolo català tindria una primera entitat que li donaria suport. Aquella mateixa tarda, en Jordi Sans confirmava que la UFEC col·laboraria amb un anunci a la contraportada.
Aquell recolzament permetria obrir més portes. El següent pas era reunir-se amb la Federació Catalana de Natació. Sens dubte, la institució més important per tirar endavant el projecte. A la reunió per presentar aquell Anuari del waterpolo català hi eren presents el president, Enric Bertrán, el gerent, Josep Ruiz i la directora de comunicació, Carlota Bestit. Després d’explicar-los amb detall en què consistiria, la Federació va decidir posar-se al costat de la iniciativa amb una ajuda que ha estat decisiva per la supervivència de l’Anuari.
El suport de la UFEC i la Federació Catalana de Natació eren extremadament potents per engegar el camí del primer llibre. Però en Sergi Mas va recomanar que es mirés encara més amunt. Es podia contactar amb la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i proposar-los formar part del projecte. El primer contacte va ser amb el periodista del seu gabinet de premsa, l’Albert Mayol. Gràcies a les seves gestions, el departament d’esports català també va formar part de l’Anuari. En només unes setmanes de gestions, i sense gaires complicacions, el llibre comptava amb el recolzament de les tres grans institucions esportives del país.
Gairebé 10 anys més tard, l’Anuari del waterpolo català ha pogut reunir a algunes de les persones decisives per engegar un camí que mai haguéssim imaginat que arribaria tan lluny. Gràcies Enric, Carlota, Jordi i Albert per la vostra col·laboració; sense vosaltres l’Anuari del waterpolo català no seria possible!