Provinent d’una família molt vinculada al waterpolo, en Sergi Cabanas (Barcelona, 1996) és una de les peces clau del CN Sabadell. Tot i la seva juventut, ja ha començat a formar part dels plans d’en David Martin a la selecció espanyola. Aquest estiu va penjar-se la plata als Campionats d‘Europa barcelonins, però en Sergi vol més i aspira a continuar entrant a les llistes del combinat espanyol. Aquest any, a més, és el protagonista juntament amb la Clara Espar de l’Anuari del waterpolo català 2018-2019.
Quins van ser els teus inicis en el món del waterpolo?
Tota la meva família ha jugat a waterpolo i ho vaig acabar provant. Al principi feia natació al CE Mediterrani, a la piscina de Regente Mendieta. Un dia vaig provar el waterpolo però no em vaig decidir a practicar-lo perquè se’m donava bé la natació i en aquella època m’agradava més. Al cap d’uns anys vaig anar a Sabadell i em vaig acabar passant al waterpolo perquè ja m’agradava més. De fet, tot el que tingui a veure amb l’aigua m’agrada.
Pel que dius, vas començar força tard a jugar a waterpolo, no?
Sí, ben bé tindria 13 anys.
I quan creus que vas fer el salt esportiu en el waterpolo?
Després de jugar al CN Sabadell, ens vam moure a Terrassa, on hi vaig jugar dues temporades coincidint amb la categoria cadet. Allà va ser la meva explosió com a jugador. I li dec molt a en Dídac Cobacho, que era el meu entrenador. Ell em va donar les eines per ser un bon jugador. En Dídac em va donar un rol de director de joc. Podria dir que a Terrassa vaig aprendre a jugar a waterpolo.
Com et definiries com a jugador?
Crec que entenc i m’adapto bé al rol que em demanen a cada equip, sigui amb el Club o amb la selecció. Ara sóc un jugador més defensiu, tan en l’arc com a la boia i considero que ho estic fent bé. Per contra he de millorar en la concentració. Però és una cosa que em passa en el meu dia a dia; sóc molt despistat (riu). He de creure més en mi mateix.
Què ha significat per a tu jugar els Campionats d’Europa de Barcelona?
Per a mi ha estat un punt d’inflexió. Que em convoqués el David [Martin] va significar molt. El fet de participar a un Europeu a Barcelona, amb la meva gent, va ser increïble. La medalla va estar molt bé, però el simple fet d’estar allà ja va ser tot un premi per a mi.
Com valores la feina del David Martin al capdavant de la selecció?
L’he tingut molts anys com a entrenador i sempre ha portat un ordre tàctic molt important. La seva feina parla per si sola. El primer any que va agafar la selecció va tenir la mala sort d’acabar 9è al Mundial. Molta gent creia que a l’Europeu no faríem un bon resultat. Però ara s’ha vist que el seu sistema funciona. A més, hi ha futur. Puja gent jove i hi ha veterans que sembla que no se’ls noti l’edat. Em convoqui o no en el futur, es nota que la selecció està ben treballada i que hi ha opcions de fer coses boniques.
Quin somni et queda per complir en l’esport?
No tinc dubte: anar a uns Jocs Olímpics. I si fossin a Barcelona, em mataries! (riu) Ara mateix participar als Jocs de Tòquio 2020 seria un altre punt d’inflexió per a mi. És el màxim per a un esportista. I si no són aquests, intentaria anar als següents Jocs. És el meu gran objectiu.
Tens algun jugador referent?
Mai he tingut grans referents esportius. Ni en el waterpolo ni en altres esports. Ara, si agafes atributs de diferents jugadors pots agafar inspiració. La frescor que té en Blai Mallarach en atac és impressionant. O en Marc Larumbe, que és un jugador defensivament impecable. És el millor defensa d’arc de la selecció, perquè ho dona tot. I a la defensa de boia, el meu referent principal és en Marc Minguell. Quan estic a la banqueta no miro la tàctica; miro com es posiciona en Marc. És increïble veure’l defensar!
Quin consell li donaries als jugadors més joves?
Crec que no només s’ha de creure en un mateix; també s’han de tenir entrenadors que creguin en tu. Has de confiar en el treball que fas al costat de l’entrenador, i has de respectar el seu treball. I ell t’ha de saber donar les eines per fer-te millorar. Si no estàs a gust amb el teu entrenador, has de canviar de Club. L’experiència em diu que s’ha de conèixer gent nova i continuar creixent.
