El cognom Espar és sinònim d’èxit esportiu. La Clara Espar (Barcelona, 1994) manté el nivell de la nissaga familiar amb una carrera que millora any rere any. Formada a les categories inferiors del CE Mediterrani, la barcelonina ha crescut al CN Sabadell i als Estats Units. A més, la seva plaça a la selecció està cada cop més consolidada. El futur de la Clara és cada cop més prometedor.
Com vas començar a jugar a waterpolo?
De petita era nedadora del CE Mediterrani. En aquella època també jugava a bàsquet, voleibol, atletisme, tenis… feia de tot! Quan acabàvem l’entrenament de natació podies quedar-te a provar el waterpolo. I així va ser com va començar tot. Un cop ho vaig provar ja només volia anar als entrenaments de waterpolo. Tenia uns 8 anys.
Per què vas canviar el Mediterrani per anar al Sabadell?
Per a mi va ser una prova. Era la temporada 2009-2010. En aquell moment vaig entrar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Realment significava fer el salt a un equip que jugava a Europa, que era una mica més professional…
A més, vas poder tenir l’experiència de jugar i viure a Califòrnia durant dues temporades. Com va ser aquesta aventura?
Van ser dues temporades genials. Però va ser una experiència molt dura, perquè als Estats Units fan mig any de pretemporada. Des de l’agost fins al gener només estàs entrenant. I de gener a maig competeixes. Això sí, els mesos de competició són increïbles perquè viatges i jugues molts partits de molt nivell.
Quin és el dia a dia a les universitats americanes per a una jugadora de waterpolo?
Són entrenaments molt físics. De 6 a 9 del matí fèiem les sessions d’aigua. Sempre dedicàvem una hora a la natació, una hora a exercicis de tècnica i cames i una altra hora de partit. A la universitat, teníem moltíssimes opcions amb les assignatures. Cada classe s’ofereix fins a cinc vegades el mateix dia i així ho pots compaginar amb els entrenaments. El gimnàs el fèiem de 4 a 5 de la tarda.
Com estàs vivint el fet de jugar a la selecció espanyola?
Crec que poc a poc vaig tenint més pes dins l’equip. Vaig començar a entrenar amb la selecció el 2011, però no vaig entrar a una competició oficial fins el 2015. Vaig estar uns quants anys picant pedra perquè era un equip que estava treballant molt bé i aconseguint resultats extraordinaris. Va ser una època d’entrenament i aprenentatge. Estava esperant el meu moment.
I finalment vas entrar al Mundial de Kazan…
Sí, però tenia un rol molt secundari. De mica en mica vaig començar a ser més fixe. El 2017, quan marxen la Jennifer Pareja, la Laura López i la Roser Tarragó ja tinc més pes i responsabilitat. Ara no crec que tingui un rol de resoldre partits però sí que és més important.
Quin creus que és aquest rol?
Consisteix sobretot en aportar seguretat en defensa i a l’atac acompanyar les golejadores i si em toca llançar, fer-ho amb confiança.
Quins són els teus reptes de futur amb el CE Mediterrani?
Amb el Club hem de seguir treballant com ho estem fent. M’encantaria poder acabar la temporada en tercera posició. Em faria molta il·lusió poder anar a Europa amb el Mediterrani.
I amb la selecció?
El meu objectiu és fer un bon paper en les diferents convocatòries que vagin sortint. Voldria anar agafant minuts de joc i poder classificar-nos per la Superfinal de la Lliga Mundial. En aquesta competició ja es juga plaça per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, així que és molt important.
Quina importància ha tingut per a tu tornar als orígens, tornar al Mediterrani?
No tinc paraules per descriure-ho. Per a mi ha suposat tornar a casa, disfrutar el waterpolo d’una altra manera. Significa estar amb la meva gent, estar on pràcticament has nascut. És molt bonic poder estar al Medi i poder competir, cada vegada més i millor. Esportivament també ha estat molt positiu, perquè he agafat més responsabilitat i confiança en el meu joc.
Quina recomanació donaries a les nenes que comencen a jugar a waterpolo?
El més important és que t’ho passis bé a l’hora d’anar a entrenar. Això només passa si aprens, si tens un bon grup i fas bones amigues. Has d’aprendre tot el que puguis i posar-hi moltes ganes.
